La innovació en l'empresa i el territori

Les empreses són el millor instrument per a la creació de riquesa en l'entorn local. M. Porter (1990) estableix que la competitivitat d'un territori es basa en la capacitat d'innovació de les empreses. Actualment, les empreses líders són les que gestionen eficaçment el talent en les seves organitzacions, les que apliquen paràmetres de responsabilitat social i ambiental i les que promouen el desenvolupament i protecció de la intel·ligència tecnològica. Aquestes són tres claus imprescindibles per aconseguir el seu creixement i diferenciació, ja que, en establir-se en un territori concret, generen al seu torn espais innovadors i competitius.

El binomi empresa-territori està clarament definit si es considera la definició i les finalitats de l'activitat empresarial. Una empresa és una organització productiva (industrial, mercantil o de serveis) l'objecte de la qual és l'obtenció de beneficis de manera continuada contribuint a generar riquesa sostenible en el seu entorn més proper. Això requereix una adaptació constant de les empreses als canvis en les estructures productives i del mercat. Es tracta d'una adaptació que s'ha de promoure’s des de l'escala local afavorint la posada en marxa de projectes que permeten, d'una banda, aconseguir el naixement d'empreses en nous sectors d'activitat o en sectors ja existents però l'oferta supose una clara diferenciació en base de la generació de nou valor mitjançant la innovació i, per altra banda, la transformació del teixit empresarial existent, fomentant la innovació i la diversificació empresarial al territori.

La Comissió Europea (1995) defineix el concepte d'innovació en el Llibre verd de la innovació com un sinònim de "produir, assimilar i explotar amb èxit una novetat, en les esferes econòmica i social, de manera que aporte solucions inèdites als problemes i permeta respondre a les necessitats de les persones i de la societat ". La Decisió 1639/2006/CE de la Unió Europea de 24 octubre 2006 va establir la posada en marxa del Programa Marc per a la Innovació i la Competitivitat, és a dir, l'estratègia a seguir durant el període 2007-2013 per fomentar el creixement i l'ocupació a partir de la millora de la competitivitat i de la capacitat innovadora de les empreses.

L'OCDE (2005) defineix la innovació en el Manual d'Oslo com "la introducció d'un nou, o significativament millorat, producte (bé o servei), d'un procés, d'un nou mètode de comercialització o d'un nou mètode organitzatiu, a les pràctiques internes de l'empresa, l'organització del lloc de treball o les relacions exteriors ". En síntesi, la innovació facilita la renovació i l'ampliació de la gamma dels productes, els serveis i els mercats, la millora dels mètodes de producció, l'abastament i la distribució i la realització de canvis en la gestió, en l'organització i les condicions del treball i en la qualificació dels treballadors, entre d'altres. La innovació es pot diferenciar entre radical o incremental segons el seu origen. La innovació incremental es basa en la millora dels productes i procés ja existents, mentre que la innovació radical és la que permet el desenvolupament de nous productes o processos que no són fruit de l'evolució dels ja existents i que se sustenten principalment en la utilització de les noves tecnologies.

L'existència d'una base empresarial innovadora permet l'existència de territoris competitius amb una important visió pro-innovació, és a dir, de territoris innovadors. Conceptes com Cluster i Medi innovador són alguns exemples. Per fomentar el desenvolupament empresarial des de l'escala local cal generar punts de trobada entre els agents que intervenen en el sistema d'innovació i entre els quals destaquen les empreses, el sistema públic d'I+D+i, els organismes intermedis públics i privats ( associacions empresarials, instituts tecnològics, cambres de comerç i indústria, etc.), universitats i institucions acadèmiques, les administracions locals i regionals i els inversors i les entitats financeres.